Els tubs d’extensió són una bona alternativa de baix cost per als fotògrafs que vulguin experimentar amb la macro fotografia sense haver d’adquirir una òptica especialment dissenyada per a fer macro. Es tracta d’uns tubs buits (no disposen de cap element òptic en el seu interior) que se situen entre el cos de la càmera i el nostre objectiu i, per tant, els tubs d’extensió amplien la distància que hi ha entre l’objectiu i el pla focal de la càmera (ja sigui un sensor o bé un negatiu). Aquest fet redueix considerablement la distancia mínima d’enfocament del nostre objectiu i ens permet acostar-nos molt més a l’objecte a fotografiar per a fer macro. Per contrapartida, quan utilitzem tubs d’extensió la nostra òptica perd la possibilitat d’enfocar a infinit, així que només podem utilitzar-los per a fotografiar elements que es trobin propers a nosaltres.

Un altre aspecte a tenir en compte quan treballem en fotografia macro és la profunditat de camp, ja que es torna crítica i pot arribar a ser d’escasos mil·límetres. Per tant, habitualment haurem de treballar amb obertures tancades que ens ajudin a augmentar la profunditat de camp i mantenir l’escena enfocada. A més també hem de considerar que el fet de separar l’objectiu de la càmera fa que arribi menys llum al sensor, i haurem de compensar tot plegat amb la ISO o bé posant més llum a l’escena.

Canon 50mm f1.4 amb tubs d’extensió 12mm + 20mm + 36mm

Degut a que el principi òptic per a fer macro que utilitzen els tubs d’extensió és tan bàsic, a Internet existeixen nombrosos tutorials per a fabricar-ne de casolans, fins i tot a partir de rotllos de paper de vàter! Però pel mateix motiu podrem trobar alguns models amb una bona construcció a preus molt assequibles.

Bàsicament hi ha dos tipus de tubs d’extensió per a macro: els que tenen connexió electrònica i els que no. Si emprem els primers la càmera serà capaç d’accedir a la informació que l’objectiu li està transmetent, i podrà modificar l’obertura i punt d’enfocament de la òptica. Pel contrari, si utilitzem tubs d’extensió que no tinguin connexions electròniques no podrem modificar ni l’obertura ni l’enfocament automàtic des del cos de càmera i, per tant, necessitarem òptiques manuals que ens permetin modificar aquests paràmetres directament a l’objectiu. Uns tubs d’extensió que no tinguin connexions electròniques poden costar aproximadament 15€, mentre que si els voleu de marca i amb circuit electrònic el preu pot rondar els 150€; però si teniu paciència i sabeu buscar, a eBay en podreu trobar de marca blanca però amb circuit electrònic per uns 40€.

Habitualment els tubs d’extensió es poden adquirir en petits kits que inclouen el tub de 12mm, el de 20mm i el de 36mm, i els podrem combinar entre ells depenent de les nostres necessitats. Fa uns dies vaig rebre els meus tubs d’extensió Viltrox i ja els he posat a prova. Per a realitzar aquestes fotografies he emprat una Canon EOS 5D mark III amb una òptica Canon 50mm f/1.4, la primera fotografia mostra la distancia mínima d’enfocament del 50mm; les següents mostren les distintes combinacions dels tres tubs d’extensió que he anat provant amb la mateixa òptica. Espero que us resultin esclaridores! 😉

Objectiu Canon 50mm f1.4 en una 5D mark III @ distància mínima d’enfocament
Canon 50mm f1.4 + Tub extensió 12mm
Canon 50mm f1.4 + Tub extensió 12mm
Canon 50mm f1.4 + 32mm tubs extensió (20mm + 12mm)
Canon 50mm f1.4 + Tub extensió 36mm
Canon 50mm f1.4 + 48mm tubs extensió (36mm + 12mm)
Canon 50mm f1.4 + 56mm tubs extensió (36mm + 20mm)

Unint els tres tubs d’extensió (68mm en total) vaig aconseguir que el meu 50mm f/1.4 fos capaç d’enfocar a aproximadament uns quatre centímetres de distància de l’objecte fotografiat:

Canon 50mm f1.4 + 68mm tubs extensió (12mm + 20mm + 36mm)

Utilitzant la mateixa combinació de tubs d’extensió (68mm en total) i el mateix objectiu 50mm però en un cos de càmera no full frame (una 30D amb un sensor de 1.6x) vaig aconseguir aquesta imatge:

Canon 50mm f1.4 + 68mm tubs extensió @ Canon 30D (sensor 1.6x)

La veritat és que els resultats dels tubs d’extensió viltrox m’han sorprès positivament. No coneixia la marca viltrox però els seus tubs d’extensió tenen connexions electròniques han funcionat perfectament. La meva 5D markIII és capaç de modificar l’obertura de la òptica i fins i tot enfocar automàticament, tot i que evidentment li costa una mica més enfocar.

 Diuen que tot fotògraf passa per una etapa experimentant amb el macro, potser aquí comença la meva! i vosaltres, ja us heu engrescat amb la macro fotografia?

No dubteu en comentar aquest article si teniu qualsevol pregunta, i en compartir-lo si us ha semblat útil! Gràcies!! 😉

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *